L’oferta d’habitatge de lloguer està caient a Catalunya i a tot l’Estat. Un fenomen que, lluny de ser puntual, mostra una tendència preocupant que condiciona l’accés a l’habitatge i tensiona els preus. Aquesta reducció s’ha accelerat especialment des del 2023, coincidint amb l’entrada en vigor de mesures per limitar les rendes i regular els usos turístics.
Segons dades del Observatorio del alquiler, només a Barcelona ciutat s’han retirat prop de 6.900 habitatges del mercat de lloguer habitual en poc més d’un any. En l’àmbit estatal, el nombre supera els 14.500 habitatges. Una xifra que posa en qüestió l’eficàcia de les polítiques per garantir el dret a l’habitatge si no van acompanyades d’un increment real del parc disponible.
Una tendència en retrocés
La tendència no és nova, però s’ha accelerat. L’informe de Alquiler Seguro (juliol 2025) mostra com, entre 2023 i el primer semestre de 2025, moltes propietats han passat a:
- Ser venudes davant la incertesa jurídica.
- Destinar-se a lloguers de temporada o per habitacions (amb rendibilitats més altes).
- Transformar-se en usos turístics o quedar temporalment fora de mercat a l’espera de canvis normatius.
Aquest descens afecta especialment zones urbanes amb alta demanda i tensió de preus, com Barcelona, Madrid, Palma, València o Sant Sebastià.
Per què passa això?
L’objectiu d’augmentar l’accessibilitat mitjançant topalls al preu del lloguer, nous índexs de referència i regulació del lloguer turístic és legítim. Però en molts casos, l’efecte ha estat l’oposat: davant la percepció d’una reducció de llibertat contractual i de rendibilitat, molts propietaris decideixen retirar l’immoble o canviar de model de negoci. Segons l’estudi de Fotocasa Research de juny, un 24 % dels propietaris que llogaven han decidit vendre o no renovar contracte, i un 11 % opta per fer un ús diferent de l’immoble (lloguer de temporada, estudi compartit, segona residència…).
Impacte directe: menys oferta, més pressió
La reducció d’oferta té un efecte directe: els preus es mantenen o fins i tot augmenten, especialment en zones on la demanda no afluixa. A Barcelona, el preu mitjà del lloguer ha pujat un 8 % interanual (segons Idealista, juliol 2025), amb xifres encara més altes en districtes com Gràcia, Eixample o Sant Martí.
La situació també afecta a les famílies més vulnerables. A València, per exemple, el 60 % de les sol·licituds d’ajuts al lloguer han estat denegades per manca d’oferta que compleixi els requisits econòmics establerts per la Generalitat Valenciana (Cadena SER, juliol 2025).
Una oportunitat per repensar el model
Des de Llach Serra, defensem que cal repensar el model de lloguer amb una mirada que combini seguretat per a les persones llogateres i confiança per als propietaris.
- Apostar per contractes transparents i equilibrats, que protegeixin ambdues parts.
- Generar incentius per posar habitatge al mercat (fiscalitat, garanties públiques, assegurances…).
- Impulsar fórmules de col·laboració publicoprivada per ampliar el parc d’habitatge assequible.
Reduir l’oferta de lloguer no és la solució. Al contrari: el repte d’avui és garantir que hi hagi més habitatge disponible, més estable i més accessible. Sense això, el dret a l’habitatge queda només en el paper.
A Llach Serra creiem que calen solucions realistes, transparents i sostenibles. Si ets propietari o estàs pensant a posar un habitatge de lloguer, contacta amb nosaltres: t’ajudarem a fer-ho amb garanties i amb mirada a llarg termini.